Ahora
cuando contemplo
los ocasos
resulta inevitable
tu recuerdo
y es que tu ausencia
llenó de atardeceres
mi existencia
tras de la roca
gris del infinito oculto mi pesar
Ahora
cuando contemplo
los ocasos
resulta inevitable
tu recuerdo
y es que tu ausencia
llenó de atardeceres
mi existencia
tras de la roca
gris del infinito oculto mi pesar